Mobing sindical

L'altre setmana vaig parlar del mobing patronal i aquesta parlaré d'un altre classe de mobing que també afecta als treballadors i que malauradament existeix i es mes freqüent del que pensem.
El més greu ve quan aquest mobing o assetjament laboral és fruit i ho practiquen les cúpules sindicals.
Si els sindicats i ho solen practicar quan volen lliurar-se d'algú molest per a ells o per als interessos sindicals que ells representen. Ejem ejem ejem, vaig voler dir al poltronisme sindical perdó. . .
Això sol passar mes sovint del que pensem i volguéssim sobretot en enormes empreses en la qual es veu a l'afiliació com a simples xais blancs o almenys això pensen ells, no tots clar algun haurà de surtin-ne de negre dic jo.
Normalment és on existeixen les cúpules sindicals apoltronades en el sistema, per culpa dels favors prestats al patró.
Si favors com ficar al fill d'aquest afiliat, pujar aquest a examen que és amiguet meu i així ho pugem de categoria etc. etc.

Aquests tipus de favor són sempre un xec en blanc a la patronal, aquesta te molt clar qui sembra després recull i les empreses no solen sembrar gratuïtament no?
Durant molts anys de vida laboral he vist molts favors sindicals cap a la patronal els que després han servit que es negociés a la baixa en els convenis col·lectius, i en comptes d'afavorir al treballador/a s'ha signat tot el contrari un exemple pot ser:

La flexibilitat laboral, treball en diumenges i festius, prejubilacions parcials, retallades socials, contractes relleu, contractes parcials, diferents escales salarials exercint el mateix treball sobretot en dones.
En fi una llarga llista en deterioració d'els qui representen, i en benefici de la patronal.
Però la veritable pressió és quan un sindicalista passa de ser un representant obrer a ajuntar-se en forma de comparsa amb el capital. Un amiguisme lligat al teu em lleves a aquest de L'empresa que em revoluciona a l'afiliació. Això passa i tots ho sabem És una vergonya que qui representi als treballadors faci servir els mateixos mitjans de traïció que la patronal. Si són honrats per favor dimiteixin i deixin la lluita per qui veritablement creu en ella .


David Flor i Sánchez

Mobing patronal

Mobbing patronal

En grans empreses de vegades et valoren més per una cosa que has fet malament que per cent que facis bé. Gairebé mai no es reconeix el positiu quan vulgarment ells et diuen:

mascle l'has cagat no vas haver de fer això

Des d'aquell moment és igual el que facis o diguis, ja que cau sobre la teva esquena en forma de llosa una enorme creu la que és gairebé impossible que puguis despenjar de la teva vida laboral.
I per molt que compleixis amb la teva obligació sempre seràs la bestiola rara o el revolucionari de torn, fins i tot faran que els teus companys t'odiïn i parlin malament de tu fins i tot de la boca de companys que ni tan sols no han treballat mai amb tu i serà aconsellada per d'altres amb algunes frases com a:

´ cura amb aquest és un gos que no vol treballar ´

Això al final sol porta a un sol lloc i en moltes ocasions aquest lloc és la depressió laboral, llavors a partir d'aquell moment un treball el que podia ser suportable es converteix en un verdader martiri i càstig quotidià, fins i tot odiant el moment pel qual travesses la porta de la teva empresa, quan això passa sol té un nom i es crida:


( mobbing ).


El mobing és una forma il·legal de càstig i persecució de les empreses cap als seus empleats, per a així deslliurar-se o desfer-se de tot aquell, que reivindica els seus drets una mica mes que els altres, ja que és molest per a la gent de personal o les direccions, normalment moltes vegades és gent segons ells revolucionària o ex lideris sindicals, això l'utilitzen les empreses com a mesura de pressió per avorrir-te i que demanis el compte, però en la majoria de casos acaba en fatals depressions i llargues baixes laborals, moltes d'elles ni tan sols no pagades com a accident laboral, malgrat ser per culpa de la patronal. Això en suposa una de perduda econòmica per al treballador, però per sort avui en dia ja hi ha precedents de sentències, ferms contra empreses per la utilització d'aquesta tàctica de persecució i demolició.
Són sentències judicials que no tornen els mals moments viscuts, però si almenys els reconeixen i multen amb sancions i a donar indemnitzacions als botxins que posen en pràctica tal caciqueada.
Cada dia que avança és mes usual aquesta practica empresarial, hi ha avui en dia empreses que porten aquest sàtir joc a limitis insospitats, arribant fins i tot a la persecució dins del barri on hi ha els domicilis particulars dels seus treballadors, pressionant-los allà amb sicaris pagats per la patronal.

Si fins i tot han pagat a un sicari per intimidar l'operari i com ells diuen que no continuï fotent l'empresa!

Hi ha els qui han arribat a contractar detectius privats per saber si era veritat que l'operari estava de baixa laboral.
Però la ment perversa d'aquests empresaris i pixatinters del patró fins i tot han pagat alguns treballadors per crear un mal ambient de treball. Hi ha moltes maneres de pressionar dins del lloc de treball, per posar alguns exemples esmentés alguns mètodes bruts:
Retards en els salaris, no donar-te feina i tenir-te aturat les 8 hores cada dia fins que et cansi, treure't responsabilitats, repetitius canvis de lloc de treball i de turnicidad, boicotejar la teva feina per dir-te el dolent que ets treballant i esbroncar-te posteriorment, posar-te notes anònimes a les taquilles, cridades a casa amb números ocults i amenaçar-te, sancions per tot el que fas o deixes de fer, no deixar-te prosperar professionalment, obligar-te a complir normes idiotes que ningú no compleix però se t'exigeix amb la posterior sanció si et negues
Be hi ha un llarg etcètera d'abusos i en la qual aquesta llista és sola un miratge de la realitat del joc brut que practiquen les empreses sobretot grans multinacionals. Les quals una sentència condemnatòria no els suposa cap desemborsament gran de diners a raó del que facturen i és on mes casos hi sol haver de mobing, sense que ells tinguin càrrec de consciència ni de cap responsabilitat.



David Flor i Sánchez

Adeu camarada mai t´obidare visca la classe obrera

 Fins sempre company . tu marxes pero la teva lluita el teu esperit i el teu exemple quedaran per sempre, gracias company per inculcar els teus valors a tots aquells que venim darrera la teva generació. Pots estar tranquil i marxar en pau per que la teva lluita i valors mai seran oblidats.
Com diu l´internacional ens agruparem tots fins a la lluita final.
visca el sindicalisme de classe i visca la classe obrera.
Fins sempre company.
David Flor i Sánchez

Estat capitalista

La política econòmica i social dels nostres temps, ens ha portat a una situació errònia i totalment conclave d'acceptació a l'estat capitalista i burgès en el qual ens hem submergit, el qual ens ha portat a esclavitzar-nos els nostres botxins amos del gran capital.

Som nosaltres potser els culpables d'això?.

Depèn de com es miri, la pregunta les respostes poden ser diverses e infinites tant en el seu contingut com en la seva forma de respondre-la, Per posar un clar exemple podem veure la forma d'americanitzar la nostra forma de vida amb el menjar brossa o la nostra forma de vestir o comprar totalment incomprensible en un món tan absurd com que ens envolta. Ja que en aquest boig món en el qual formem part preval l'idea de portar un bon jersei o uns pantalons o sabatilles de marca el que el seu preu oscil·la per sobre de vint vegades més que altres penyores de la mateixa qualitat sol pel fet de portar una marca coneguda. El nostre sistema d'entendre la vida s'ha convertit en un egoisme personal i a la recerca d'una cosa totalment injusta de cara a la societat en la qual vivim, els nostres objectius han passat de ser treballar per viure el de treballar per enriquir bancs i multinacionals a costa del nostre afany de posseir allò que no podem tenir pel nostre baix nivell adquisitiu. Ens gastem milers de milions en coses absurdes de sentit, un exemple és la despesa abusiva en noves tecnologies sense cap necessitat d'això, és totalment incomprensible la quantitat de milions que guanyen les companyies de telèfons mòbils pel sol fet de canviar-los pel qual aquest model és de l'any passat sense oblidar-nos i comentar també l'era informàtica, jo em pregunto. Potser per escriure un text que és el que fa la majoria de gent fa falta un ordinador d'última tecnologia? ja sabem que no és el mateix un pentium I que un Pentium IV d'última generació en això podem estar o no d'acord, però la realitat és que vivim en un món irreal on el poder dels diners fa que el pobre vulgui viure en un nivell superior i moltes vegades fins i tot avergonyint-se de si mateix com si volgués oblidar o fos una vergonya pertànyer a la classe treballadora de la qual pertanyem. I aquests motius sumats a l'exploració dels bancs i caixes en el sol immobiliari ans han portat a la crisis que estem patín i que tardarem a tornar aixecar el cap per poder respirar mentre que qui han estat els verdaders culpables segueixen enriquint les seves butxaques.


David Flor i Sánchez

Fen Memoria Historica

República Espanyola

Un dels punts que m'indignen és el passotisme de molta gent sobre l'estat de dret, el qual ens van imposar per obra divina d'un dictador el que va tenir el poble d'Espanya, segrestat de pensament i de ment durant uns llargs quaranta anys.
Fins i tot em fa mal en saber que va haver de morir per acabar amb el seu règim feixista i militar. Em refereixo al general dictador i feixista Francisco Franco Bahamontes. el qual va atemptar contra la població civil en forma de cop militar alçant-se amb les armes en Melilla contra la democràtica i votada a traves de les urnes pel poble d'Espanya i la que va llançar del país al Rei Alfons XIII donant pas així el 14 d'Abril del 1931 a la II República espanyola.
Cal tenir en compte que aquest canvi de règim al nostre país va ser un avenç de progressisme i d'avenços socials i d'igualtat mai no vistos i que van ser truncats després d'una guerra civil que va començar l'any 1936 any que el dictador es va alçar a Melilla fins a l'any 1939 en què va ser vençuda la República. Això va fer que es perdessin tots els drets adquirits el 14 d'abril que no van ser pocs gaires d'ells ara 74 anys després els estem començant a tornar adquirir. Molts d'aquests avenços van donar una progressió molt positiva cap a la classe treballadora en forma de drets fonamentals i que avui després de més de 35 anys d'imposició Monàrquica com a herència del passat franquista segueixen extingits.
Sol tenim que burxar una mica als llibres i en el nostre passat i comparar.
Tot va començar a la ciutat de Segòvia amb l'alçament de la bandera vermella groga i morada (nostra robada tricolor).
Després van venir lleis magnifiques com la d'ensenyament que va donar va passar ala creació de més de deu mil noves escoles públiques i gratuïtes. Es van reconèixer lleis com la del dret a lliure divorci sense haver de passar per tramitis de separació recordem que fins a l'any 1978 no es va tornar a reconèixer el dret a la separació i el de lliure divorci entrés en vigor el juliol de l'any 2005.
Però aquestes dades són insignificants ja que per desgràcia col·lectiva la gent desconeix que va significar la II República espanyola, com avanç d'igualtat en temes tan actuals i candents en els nostres dies com ho poden ser la violència de genere o la igualtat de la dona, ja que la República reconeixia i que ningú no se m'espanti el dret a l'avortament i a la igualtat de sexes en temes de treball o feina, igualtat de salaris i oportunitats de progrés al món laboral. També va ser pionera en la creació del sistema de seguretat social de la sanitat pública i gratuïta ( actual seguretat social que abans del 1931 no existia ) . També reconeixia el dret a l'autodeterminació dels pobles i les seves llengües per exemple posarem la republicà federal catalana instaurada per Lluís Companys des del balcó de la generalitat de Catalunya.
Altres temes de màxima actualitat com per exemple la guerra de l'Iraq haurien estat impensables i totalment il·legals jurídicament, ja que dins de la constitució republicana en el seu articulat concretament al seu article núm... 6 podíem llegir:
´ ´ Espanya renúncia a la guerra com a instrument de política nacional ´ ´
En poques paraules, l'estat Espanyol no podria tenir cap intervenció armada si no fos per a autodefensa, per exemple no podria donar-se el cas recent com la guerra de l'Iraq ni l´ocupació d´Afganistan doncs encara que la cúpula de qualsevol partit o Gobern com va ser el cas del Partit Popular a Espanya en el que el poble s´oposava a la guerra i el PP estigués d'acord en atacar Iraq la constitució del 1931 en el seu article nº 6 li hagués prohibit per llei.

David Flor i Sánchez

fen una mica d´historia León Trotsky

León Trotsky

El Trotskisme és una tendència dins del marxisme i del moviment comunista internacional, desenvolupada en gran part per León Trotsky que, en termes generals, representa una contraposició a la visió que va aplicar Stalin del marxisme-leninisme i a les seves teories sobre el "socialisme en un sol país" i la "revolució per etapes". S'acompanya, com a principal motor teòric i polític, del Programa de Transició i de la Teoria de la revolució permanent.

Busca, en aquest desenvolupament, reencarrilar el procés revolucionari soviètic. Un dels seus pilars fonamentals és la teoria de "la Revolució Permanent" descrita al seu llibre del mateix nom. Un altre dels documents fonamentals és el Programa de Transició, escrit també per Trotsky com a base programàtica de la naixent IV Internacional, fundada el 1938. Una de les seves anàlisis per entendre l'evolució capitalista als països colonials i semicolonials va ser la teoria del desenvolupament desigual i combinat.

Trotsky va defensar mesures que buscaven acabar amb el burocratisme dins del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS), com la rotació de càrrecs i una major concreció de les tesis leninistes del centralisme democràtic, aplicades a l'estructura i organització internes del partit. Va fer aportaments teòrics sobre el feminisme i l'art, i va defensar l'aprofundiment econòmic en el socialisme a través de plans quinquennals, els quals posteriorment serien aplicats per Stalin.

Trotsky va organitzar l'"Oposició d'Esquerra Internacional", que fins a l'ascens d'Hitler el 1933, es va considerar una facció de la Internacional Comunista, malgrat la persecució que els seus militants sofrien per part de l'estalinisme.

A partir de la victòria del nazisme sobre la classe obrera alemanya, i de la caracterització de la Tercera Internacional estalinista com a contrarevolucionària, Trotsky va cridar a construir la Cuarta Internacional i partits revolucionaris independents a cada país.

En la dècada de 1930 va postular l'entrismo en les organitzacions de masses d'orientacions socialistes, com a forma de facilitar la inserció dels partits adherits a la IV Internacional en el moviment obrer, atraient al sector més avançat al seu programa. Aquest treball s'havia de fer sempre de manera oberta i per un espai breu de temps, ja que després els trotskistes havien de fundar els seus propis partits i organitzacions. Amb aquest mètode es va poder construir el Partit Socialista Obrer, secció més gran de la nova organització alternativa a la Komintern.

Actualment existeixen, al voltant del món, un nombre elevat d'organitzacions trotskistes que provenen de les agrupades en la IV Internacional. En països com Espanya, Catalunya,Gran Bretanya, Portugal, França, Algèria, Brasil, Argentina, Bolívia i últimament en Veneçuela, les organitzacions trotskistes han adquirit major influència que en d'altres, però sense aconseguir un pes decisiu.

David Flor i Sánchez

canviem aquest sistema capitalista i terrorista contra la classe obrera

Cal armar al poble de ment armar-lo per lluitar contra la ferocitat del capital i mentalitzar les seves ments perquè no es conformin en ser el que som esclaus del segle XXI que la patronal té a seu disposició per enfrontar-nos uns contra els altres. Es te que obrir els ulls dels companys/es que es trobin atrets per les promeses patronals i fer-los veure que el verdader enemic de la classe treballadora no és el company que tenen al costat ni el delegat de UGT,CCOO o el de la CGT o CNT cal fer-los veure que l'únic enemic és la patronal i que ells són un numero mes a les empreses a on treballen i que quan el Patró no els interessi acabaran igual que tots amb una puntada de peu al darrere. En aquest país fa falta molta pedagogia i introduir lo que han estat les lluites obreres en les empreses i fer que arribin a les aules de les escoles publicàs , em dol l'ànima quan veig algú que per exemple no recorda la lluita de les 135 dones cremades vives en la fabrica COTTON de Califòrnia i que gràcies a elles ara treballem 40 hores setmanals o les morts de la triple AAA al carrer Atocha o la bomba en l'antic Papus ara actual setmanari el Jueves. És que ja ningú no recorda això és que ningú no recorda la lluita de la FORSA de l´any 75 al Baix Llobregat o la de SEAT on el Company Vilalba va donar la seva vida per defensar els nostres drets. Companys/as ens fa falta mes mà dura als ajuntaments i parlaments per a així lluitar contra aquest capitalisme ferotge que ens devora poc a poc minvant cada dia mes les lluites socials i els drets dels treballadors/es.

David Flor i Sànchez

El 29 tots/es a la vaga general per els drets socials i laborals de la classe obrera

Companys/es per honor i per dignitat el dia 29 vaga general.Recordem la lluita dels milers de camarades que han donat la seva vida per tindre mes drets socials i laborals uns clars exemples poden ser: Les 135 dones cremades vives a la fabrica COTOON a Chicago per defensar les 40 hores setmanals, els atemptats de la calle Atocha a on 6 sindicalistes van ser assassinats per la triple A, la mateixa que va ficar la bomba al PAPUS actual JUEVES. recordem la lluita de la FORSA a on es va parar tot el baix Llobregat 3 mesos per un sol acomiadament,O la lluite de SEAT a on va ser assassinat el company Villalba per la policia franquista. Totes aquestes lluites no poden oblidar-se i passar a l´oblit, per això cridem ben fort el dia 29 NO PASARAN. Es l´hora de tindre clar que el nostre enemic no es el company d´UGT ni el company de CCOO com tampoc el de CGT el únic enemic que te la classe obrera es el capital i l´explotació empresarial i la nostre guerra no es mes que el nostre benestar endavant ni un pas enrere per la dignitat obrera el 29 VAGA GENERAL no pot ser que tanta sang caiguda per defensar els drets dels treballadors/es hagi sigut en va.
David Flor i Sànchez
Coordinador local d´euia de Montblanc i Coordinador Comarcal d´euia de la Conca de Barberà

Eleccións autonomicas

Ara que queden pocs mesos per les votacions al parlament de Catalunya deuríem recordar certa trajectòria de la dreta catalana com ho es CIU durant 25 anys al davant del Gobern de la Generalitat.

CIU donava recolzament al PP que al mateix temps finançava la fundació Francisco Franco

CIU va eixugar la deute privada de l´hospital General de Catalunya 2 cops i tot així segueix sent un Hospital Privat

CIU va omplir Catalunya de Peatges

CIU no ha fet res per el transport Public a Catalunya ni per a millorar la sanitat en canvi va recolzar un transport com l´avé que el paguen 40 milions d´ espanyols i nomes el GAUDEIXEN en la majoria de cassos empresaris

En canvi el tripartit ha passat els cinc minuts de visites medicàs a 10 entre metge i pacient

ha tret molts dels barracons a les escoles

ha tret una festa macabra de maltractament animal com poden ser els bous

la llei de Subseccions ha beneficiat a qui menys te castigant als mes rics

va intentar els peatges i no va poguera per que CIU va firmar una clàusula que si perdien les eleccions automàticament renovaven les concessions

va intentar parar el túnel de Bracons i es va trobar en un altre clàusula firmada per CIU que costava mes parar l´obra que acabar-la.

A que estem jugant per que es fa servir el desconeixement de la gent per treure rendiment polític si desprès de guanyar unes eleccions es dedica'n finançar les seves butxaques com es pot dir que son un partit honrat si en 25 anys a la generalitat no hi ha hagut cap avanç en educació transport public i sanitat per les classes mes desfavorides en canvi si han omplert les butxaques en el cas pretorià i alguns mes com el palau de la musica en el senyor Millet al front.
Si us plau no feu servir la veu de mes d´un milió i mixt de catalans que defensaven la seva nació per fer rendibilitat electoral i si de veres creieu en el projecte d´una Catalunya independent tireu tots sobre la mateixa corda i no acateu la sentencia es l´única manera de defensar el lema que el 10 de juliol els catalans defensàvem a la capital de la nostre nació.

Som una nació tenim dret a decidir

Esquerra unida de Montblanc va estar present el dia 10 de juliol a la manifestació de Barcelona i que duia el lema som una Nació i tenim dret a decidir.Des de EUiA de Montblanc considerem aquesta manifestació D'històrica i volem deixar clar que ara es el moment de fer una reflexió política i reconduir la actual situació de Catalunya a un marc polític diferent i començar a treballar per lo que la majoria dels manifestants de la manifestació cridàvem tots/es a una INDEPENDÈNCIA no podem estar lligats a un estat que no reconegui els nostres drets les nostres insígnies ni garanteixi la llibertat a decidir dels seus ciutadans per això Euia a nivell comarcal de la Conca de Barberà i de Montblanc seguirem lluitant per una Catalunya independent volem un estat que garanteixi millores socials com un transport public digne, millor sanitat, millor educació a les escoles, respecte a la gent gran i millors pensions, mes llocs de lleure per la joventut, un estat que empari a la gent sense recursos i un estat que respecti als seus ciutadans i ciutadanes i això amb L'actual estat Espanyol no ho tindrem mai. endavant Catalans ni un pas enrere ara o mai.
Recordar també que ens podeu trovar cada dimarts a les 22:00 hores al Bar Europa just darrere de la benzinera de la nostre vila o a FACEBOOK TUENTI

Visca Catalunya

EUIA de Montblanc

David Flor i Sánchez nou candidad d´euia de Montblanc a les eleccións municipals

DISCURS DEL NOU COORDINADOR LOCAL I COMARCAL DE MONTBLANC I LA CONCA DE BARBERÀ I CAP DE LLISTA A LES PROPERES ELECCIÓNS MUNICIPALS A MONTBLANC 2011


Com podeu veure es constitueixen tres responsabilitats noves que fins ara es feien de forma conjunta amb altres temés i això ens ajudarà a millorar els interessos dels ciutadans de Montblanc i la nostra Comarca.


Des de EUiA pensem i creiem que sortim reforçats i amb les idees molt clares. Pensem que aquests últims tres anys hem treballat dur i de forma progressiva deixant molt clar quins son els nostres objectius, Que no son més que millorar la qualitat de vida de tots els veïns de la nostra Comarca i per suposat de Montblanc i les seves pedanies, que per cert pagan impostos de primera i viuen en pobles de quarta divisió.
Des de l'any 2007 que EUiA som presents a Montblanc hem estat força dinàmics fent propostes i accions ciutadanes, tan al carrer com amb instàncies i entrevistes amb l'ajuntament, aportant idees i propostes per a la millora del poble, propostes que quasi mai han estat escoltades per l'equip de govern ni el seu alcalde.
Una de les primeres reivindicacions va ser en el barri del Sòl de l'Horta. S'havia donat permís per a l'edificació de 800 habitatges sense cap tipus de serveis bàsics, com son els de recollida d'escombraries, línia telefònica, neteja dels carrers, etc, etc... Això va fer que EUiA encapçales una manifestació en la que van participar els veïns afectats. Varem aconseguir també que arribés fins a la zona, el regidor de l'equip de govern per discutir del tema. Gràcies a aquestes accions EUiA va aconseguir que aquell estat precari s'estabilitzés, Avui el Sòl de l'Horta, ja és un altra cosa!.

Desprès d’aquesta, n’han vingut moltes altres lluites:

Arreglar els pàrquings que hi havien a la Muralla Santa Tecla i ara desprès de parlar repetidament amb l’alcalde, i desprès de gairebé un any de lluites, ja estan asfaltats i arreglats.Un altra lluita amb força èxit va ser la campanya "AIXÒ MOLESTA", consistent en la identificació de tot allò que suposava un perill per a la via publica i molts dels arbres que hi ha a la Muralla Santa Tecla. Aquesta lluita ha obtingut també un bon resultat, ja que molts obstacles han estat retirats.　Des de el primer moment varem dir que volíem escoltar la veu dels ciutadans i ciutadanes de la nostra vila i donar publicitat, amb els mitjans al nostre abast, de tot allò que consideràvem que calia ser millorat. EUiA Montblanc havíem informat als cossos de seguretat i a l’ajuntament de l’estat dels carrers i de l’obra abandonada que hi ha al carrer Capdepera amb el material i les tanques a la via pública, davant de la caserna dels Mossos d’Esquadra. Doncs el dia 20 de Maig l’ajuntament ens va donar la raó i després del compromís pres en el ple municipal, va aixecar el tancat que envoltava l’edifici, deixant l’espai amb un mínim de seguretat per els ciutadans que hi passen cada dia.

Denuncies a l'ajuntament al mes de Maig

El mes de Maig va estar calentet políticament parlant i desprès de varies reunions amb l'alcalde demanant-li una solució per arreglar l'estat dels carrers ens responia sempre amb una negativa clara de que no hi ha un duro. També vam intentar parlar en les altres forces polítiques sobre aquest tema i sempre sense cap tipus de resposta.
Per tant l'ultima opció que ens quedava era denunciar a l'ajuntament i el seu batlle per irresponsabilitat política i passotisme a l'hora de solucionar el problema. Amb la denuncia vam entregar 65 fotos de clots, voreres trencades, senyalització viaria defectuosa i dos edificis a punt de caure que van ser lliurades a l'ajuntament, a la policia local i als Mossos d'esquadra.
Resposta política dels altres grups
Quina coincidència noi. Desprès de tres anys de silenci tots es van sumar a les nostres reivindicacions desprès de la denuncia .
De la nit al dia i desprès d’inclús dir-nos que això no era Barcelona i que era un poble rural per anar en mula i carro a l’hora que repartim papers van passar a voler tothom arreglar voreres i a dir públicament que la prioritat era arreglar carrers e inclús el batlle que abans no tenia un duro va treure de la màniga un superàvit i va dir que arreglaria els carrers. Que cadascú jutgi lo que cregui, però per a nosaltres està mes que clar que falta un any per les eleccions i ara treuen el nas lo mateix que van fer les passades eleccions quant EUiA de Montblanc va reivindicar lo de les cadires de rodes i tots es van pujar al carro i desprès ni s'han recordat.
Per això EUiA de Montblanc i la Conca de Barberà seguirem fer la política a on cal, que no és mes que als carrers de la nostra vila que es on podem escoltar la veu i els problemes reals dels nostres ciutadans/es

Esquerra Unida i alternativa de Montblanc per la unitat de l'esquerra i per la coalició ICV-EUIA

Com EUiA de Montblanc volem deixar clar que el nostre primer objectiu polític es forma Coalició política a Montblanc amb ICV.
Com ja existeix a nivell Nacional recordarem que hi ha un acord a nivell estatal perquè ICV-EUIA es presentin en aquest nom a les eleccions municipals, autonòmiques, i nacionals i no serem nosaltres qui el trenqui. Per tant convidem a partir de la nostra assemblea als companys d´ICV de Montblanc a treballar plegats i discutir un marc unitari per presentar-nos com a coalició ICV-EUIA aquí a Montblanc.
Sabem i som conscients que poden haver algunes diferències d'opinió al hora de treballar , però per sort cada organització es independent i sobirana a l'hora de treballar.
EUiA de Montblanc volem cridar a l'acostament polític i formar una coalició ferma i decidida a lluitar per els interessos de la nostra ciutadania i presentar-nos plegats a les properes eleccions municipals com a ICV-EUIA de Montblanc i com he dit no serà la nostre formació qui trencarà l'acord nacional.

Gracies a tots i totes per la vostra confiança

David Flor i Sánchez

AMB UNA ESPANYA AIXI NO VUI SER ESPANYOL

Avui som mes catalans i res D'Espanyols.











Avui es un dia de dol per la ciutadania del nostre país. No nomes ens han robat 14 articles del nostre Estatut, si no que han humiliat una democràcia parlamentaria i il·lusió de tot un poble per ser una mica mes lliure de les cadenàs Espanyoles.

Feia temps que no es donava un marc polític tan feixista i deplorable dins D'una democràcia.

Avui els que ens hem despertat en la noticia del retall al nostre Estatut ens em sentit humiliats amb la seva violació, segrest i estisorada per part del Tribunal Constitucional i del país que ens te oprimits i que ens vol governar al preu que sigui encara que aixo suposi donar la Raó a la dreta Espanyola i als enemics de la nostre pàtria.

Avui es hora de reflexionar i cantar a plena veu L'Himne del nostre país reivindicant aixi la nostre ensenya el nostre parlar i D'Identitat com a poble Català.

Crec que ara es el moment per que la generalitat en ple faci abstenció política a L'estat espanyol i que reclamin a Catalunya com L'Estat propi que molts volem i que defensarem si cal en l´ultima gota de sang que ens quedi.

No tingueu por Catalans L'enemic ens ha declarat la guerra alcem la nostre senyera i declarem Catalunya independent.

Ara crec que tenim que prendre consciencia i demanar mes que mai un referèndum del tot vinculant Catalunya serà lliure si tots els catalans aixequem el cap i en L'ensenya que ens caracteritza lluitem contra L'Estat opressor.

No tinguem por de dir que som Catalans i no pas Espanyols que volem la nostre senyera, el nostre parlar la nostre identitat i el nostre estat propi.


Catalans/es a la pròxima manifestació tots al carrer en les nostres senyeres com a pancartes

Visca Catalunya

David Flor i Sànchez

AQUEST VOT NO ÉS EL NOSTRE

AQUEST VOT NO ÉS EL NOSTRE,
NO ENS REPRESENTA

EL PROJECTE D’ESQUERRES D’EUiA HA D’ESTAR AL COSTAT DE LA
GENT TREBALLADORA, DEL JOVENT I DEL MOVIMENT SINDICAL


Gent afiliada a EUiA manifestem el nostre desacord amb el vot favorable al decret de retallades socials presentat pel Govern de la Generalitat, vot que fou emès al Parlament de Catalunya pels diputats i diputades del Grup Parlamentari d’ICV-EUiA.


• Aquest vot no pot representar les i els militants, afiliades i afiliats, amics i amigues d’EUiA que, des del moment que es va conèixer el decret antisocial del govern Zapatero i la seva submissió al mandat del FMI i de la UE per fer pagar la crisi a la gent treballadora i les classes populars, vam posar-nos a la feina d’exigir la retirada d’aquest decret que suposa la primera rebaixa de sou als treballadors/es públics des de l’any 1959, la congelació de les pensions i la retallada de les despeses públiques en serveis socials. El decret també trenca amb la negociació col•lectiva i els acords assolits en el sector públic i obre la porta a la negociació a la baixa en el sector privat, incrementant el poder dels empresaris en detriment dels drets dels treballadors i treballadores.


• Considerem que és un error polític votar a favor del decret de la Generalitat ja que xoca amb els interessos de les i els treballadors públics tant qui van anar a la vaga el 8 de juny com qui no la van fer, així com dels milers de ciutadanes i ciutadans que van omplir els carrers de les poblacions de Catalunya en una clara mostra de rebuig a les polítiques antisocials dels governs de Madrid i de Catalunya.


• Per a EUiA que ens reclamem organització transformadora, anticapitalista, alternativa, quin significat té donar suport i formar part d'un Govern que no defensa la població treballadora front la voluntat d’atacar els drets socials i laborals del Banc Mundial i la Comissió Europea? Mantenir la nostra postura coherent no hauria significat ni fer caure el govern, ni obrir la porta a CiU, ni desfer la coalició ICV-EUiA (com ha passat amb altres lleis, com la Llei d’Educació de Catalunya). En canvi, hauria reforçat la posició d'EUiA contrària a les retallades tant al carrer com a les empreses, als ajuntaments, i fins i tot al Parlament i al Govern. Hauria estat també la millor manera de barrar el pas a la dreta, combatent arreu les seves polítiques i construint les alternatives amb la mobilització. EUiA ha de mostrar-se ferma arreu en la lluita contra la globalització del sistema capitalista i contra tots els imperatius legals que ens imposin des dels seus marcs neoliberals.


• La imatge i la trajectòria d'EUiA queda malmesa amb el suport parlamentari a aquestes mesures del govern mentre que el projecte de moviment polític i social, més a l'esquerra i més moviment social, resta neutralitzat així com l'esforç esmerçat en l'acció i l’organització social a les empreses, als barris, a les escoles i les universitats.


• De manera coherent amb la posició política d'EUiA, estem en contra del decret del Govern de la Generalitat que és l’aplicació a Catalunya del decret Zapatero. El decret de la Generalitat amplia fins i tot l’àmbit de la reducció de sous i les retallades en serveis públics, cosa que empitjora el decret Zapatero. Tampoc no ens serveix la vaporosa promesa d’un increment d’impostos als rics, proposta que en tot cas hauria de ser alternativa i no complementària a les retallades socials. Els impostos no compensen ni milloren la retallada, d’altra banda tampoc podem acceptar la filosofia de "compartir" els costos d’una crisi que no hem generat.


• Proposem que EUiA es plantegi la crítica d'aquesta actuació parlamentària i governamental. Qualsevol actuació de la representació d'EUiA -dirigents i grup parlamentari-, ha de ser coherent amb el propi projecte polític d'esquerres i no amb les raons i imposicions del Govern estatal o autonòmic. La responsabilitat política es concreta en la defensa de la gent treballadora i la pensionista.


• Aquest vot tampoc pot representar a treballadores i treballadors, sindicalistes, joves i persones progressistes que són la base social de l’esquerra transformadora i que ja estan començant a organitzar la vaga general del 29 de setembre, que ha de ser l’expressió de la voluntat popular de trobar la sortida a la crisi en la construcció d’un moviment social fort que freni l’ascens de la dreta a Catalunya i a l'estat espanyol.


• Aquest moviment al carrer és i ha de representar la base d’una EUiA més forta, més moviment i més útil al poble i a la gent treballadora. Per tant el seu Grup Parlamentari ha d'estar en sintonia amb la lluita sindical i en coherència amb el projecte polític que volem construir com EUiA. El Govern tripartit perd, amb aquestes mesures, credibilitat i suport entre la ciutadania d’esquerres de Catalunya, que constitueix la seva base social.


Per tot això ens ratifiquem en la nostra voluntat i decisió d’aixecar amb el moviment sindical, les classes populars i la gent jove la bandera de l’esquerra transformadora. Volem fer-ho i ho farem des d'EUiA i amb EUiA.

Una bandera per a la gent treballadora i el jovent amb un altre esperit i una perspectiva il•lusionant de lluita d'esquerres contra la crisi.

19 de juny de 2010

Amanda Martínez Hita (CN, Rubí), Àngels Tomás (CN, SAF), Anna Sunyé i Bautista (Gràcia, Coordinadora), Assun Franquesa Segura (SAF, de Comissió exec. CONC), Carme Sansa i Albert (Cultura i artistes), David Companyon Costa (CN, Gràcia), David Flor (Montblanc, Coordinador), David Parron (Llagostera, Coordinador), Francesc Martínez López (CN, Salt), Francesc Matas Salla (CN, Eixample), Isabel Martínez Soriano (CN, Torrelles Ll.,Coordinadora), Iván Hernáez (CN, Rubí), Jordi López Santín (CN, Mitjans comunicació), Jordi Matas Vilà (CN, Anim•acció), Josep Mª Gil (CN, SAF, Coordinador), Juan José Bravo San José (Universitat, de Comissió exec. F.d'Ensenyament CONC), Luis Navarro Carrasco (CN, Granollers, Coordinador), Lynn Strother (Horta), Manuel Navarro Castillo (CF, Cerdanyola), Maria Vilà Miras (CN, Anim•acció), Martín Pretel Garrido (CN, Rubí, Coordinador), Miguel Salas Yebra (CG, SAF), Mireia Espert Ansó (CN, Anim•acció), Montserrat Vilà Planas (CN, Eixample), Reinald Roca (MC), Sol Ruíz de Vargas Thiel (Ciutat Vella), Teresa Cairó (CN, Salt), Toni Campos (CN, Transport/T, Coordinador), Xavier Vives (Salt, Act. Diverses CCOO Com. Gironines, Secretari Gral.).

Com explicar la crisis d´una forma basica

DEUTES i BURROS
Es va sol·licitar a un prestigiós assessor financer que expliqués aquesta crisi d'una forma senzilla, per a que la gent de a peu entengui les seves causes.

Aquest va ser el seu relat:

Un senyor es va dirigir a un llogarret on mai no havia estat abans i va oferir als seus habitants 100 euros per cada burro que li venguessin.

Bona part de la població li va vendre els seus animals.

L'endemà va tornar i va oferir millor preu 150 per cada burret, i un altre punt de la població va vendre els seus.

I a continuació va oferir 300 euros i la resta de la gent va vendre els últims burros.
En veure que no hi havia més animals, va oferir 500 euros per cada burret, donant a entendre que els compraria a la setmana següent, i va marxar.

L'endemà va manar el seu ajudant amb els burros que va comprar al mateix lloc perquè oferís els burros a 400 euros cada un.

Davant del possible guany a la setmana següent, tots els vilatjans van comprar els seus burros a 400 euros, i qui no tenia els diners el va demanar. De fet, van comprar tots els burros de la comarca.

Com era en cas d'esperar, aquest ajudant va desaparèixer, igual que el senyor, i mai més no van aparèixer.

Resultat:

El llogarret va quedar ple de burros i endeutats.

Fins aquí el que va explicar l'assessor. Vegem el que va passar després:

Els que havien demanat, en no vendre els burros, no van poder pagar el préstec.

Els qui havien deixat diners es van queixar a l'ajuntament dient que si no cobraven, s'arruïnarien ells; llavors no podrien continuar deixant i s'arruïnaria tot el poble.

Perquè els prestadors no s'arruïnessin, l'Alcalde, en comptes de donar diners a la gent del poble per pagar els deutes, els el va donar als propis prestadors. Però aquests, ja cobrats gran part dels diners, tanmateix, no van perdonar els deutes als del poble, que va continuar igual d'endeutat.

L'Alcalde va dilapidar el pressupost de l'Ajuntament, el qual va quedar també endeutat.
Llavors demana diners a altres ajuntaments; però aquests li diuen que no poden ajudar-lo perquè, com és a la ruïna, no podran cobrar després el que li deixin.

El resultat:
Els llestos del principi, folrats.
Els prestadors, amb els seus guanys resolts i un munt de gent a qui continuaran cobrant el que els van deixar més els interessos, fins i tot apropiant-se dels burros ja devaluats amb què mai no arribaran a cobrir tot el deute.
Molta gent arruïnada i sense burro per a tota la vida.
L'Ajuntament igualment arruïnat.

Resultat final?:
Per solucionar tot això i salvar tot el poble,
l'Ajuntament VA BAIXAR EL SOU A els SEUS FUNCIONARIS.

LLei de Partits

LLei de partits polítics

Avui en dia seguim arrastrant lleis injustes del passat. Actes polítics que semblen mes de una novel·la de ficció que de la realitat en la que vivim, crec que certes lleis com la de il.egalització de partits polítics esta fora de lloc. no entenc com es poden il·legalitzar partits nomes per el sol fet de ser una mica radicals i no condemnar certes coses o fets. Tampoc es tracten tots els partits per igual la mostra la tenim amb partits extremistes i falangistes com la mateixa "Falange Española" que encara no ha condemnat els assassinats del Franquisme i a mes els defensen, també podríem dir lo mateix del PP que no tan sols no ha fet si no que ha finançat la fundació Francisco Franco durant molts anys i que tenen de president honorific a un assasi que es va dedicar a signar les penes de mort dels represaliats per el regim franquista. Per cert personatge que quant es va formar el tripartit de Catalunya va dir públicament " apliquemos el articuolo 8º de la constitucion y saquemos los tanques a la calle para defender España". Peró es que aquest país ens falta molta memòria i pedagogia a les aules. es nota quant parles en molt jovent de cassos com el de Puig Antic, com la lluita obrera que es va fer al Baix Llobregat quant per un sols acomiadament a la fabrica de forjats la FORSA va arribar a parar durant tres mesos tota la Comarca Barcelonina, lluites com les de les 135 dones cremades vives a la fabrica COTTON per defensar les 40 hores setmanals que ara tenim, els 115 detinguts de la assamblea nacional de Catalunya, les morts dels companys del carrer Atocha de Madrid o la Bomba de la revista d´humor el PAPUS actual JUEVES atemptats tots dos per la organització terrorisme i dretana anomenada la triple A, i que molts dels qui la han recolzat estan ara a les files del PP. Per aixo crido a una reflexió històrica i demano que s´apliqui per igual aquesta llei de partits injusta i partidària per els partits majoritaris accepten i apliquen molts cops sense cap criteri, un exemple clar el cas Egunkaria, Gara o Partit comunista de les terres basques. Em de tenir clar que ningú te dret a matar a ningú per una idea política o reivindicació de territori Peró no es menys cert que si a un poble se li retallen drets funda-mentals com el D'Expressió, el de reunió o de ser representat políticament es molt fàcil que agafi la lluita armada com a solució deuríem de fer una profunda reflexió entre tots i començar a fer pinya per que consultàs populars com la que es fa al nostre País Catalunya siguin vinculants i decidir entre tots si volem una Catalunya lliure, una Euskal-herria independent o una Galícia fora de L'estat Espanyol.

Visca Catalunya i llibertat a tots els pobles oprimits per L'estat Espanyol

David Flor i Sánchez

ja ni ha prou de que ens prenguin al pel

Retallades socials, quatre milions D'Aturats, retalls a les pensions, contractes basura, ETT això no pot ser tots a la revolució al carrer a cremar bancs i caixes i repartir-nos els diners del capital que al fi i al cap son els que ens han robat a nosaltres. Les patronals han estat xafa'n a la classe obrera durant segles omplin-se les butxacas en les nostres rinyo-nades, especulacions salarials contractes soterrats explotacions dels immigra'ns etc etc... I ara que fem. Fotem fora aquí fins ara ha fet la feina que nosaltres no voli-am fer com diu la dreta i l´ignorancia popular alimentada per partits xenòfobs i racistes cop PXC o PP. Lo que tenim que fer companys es una revolta social, sortir al carrer i aixecar barricades com es va fer a Grècia es L'Única manera de recuperar tot lo que ens han robat. I ara tenen el valor de retallar sous de congelar pensions Peró aixo si desfilades militars sous a la casa real que no hi faltin aixo es lo que volen? que el proletariat mengi merda mentre que ells tenen armes soldats a L'Afganistan i bons bistecs per ells. J a ni ha prou companys comencem la revolució.