martes, 1 de febrero de 2011

La meva llengua i el meu Estat Catalunya

Un altre cop els mecanismes de l'estat Espanyol i els seus buldogs vestits amb toga del tribunal suprem Espanyol, ataquen ferotgement el nostre país i la nostra nació. Les sentencies contra la nostra immersió lingüística han fet recordar fantasmes ja quasi oblidats del passat, a on la nostra llengua no nomes va ser prohibida ,si no també perseguida. No pot ser que en hipotètic estat de dret el qual ens volen vendre quatre feixistes emmascarats de jutges, facin trontollar un estament democràtic com ho pot ser el Parlament de la nostra Nació, encara que no vulguin ,Catalunya.
Des de el meu cor Català i gents Espanyol vull tenir dret a poder decidir com vull parlar i a quina nació pertanyo. El ple dret de la meva llibertat te que estar protegit i no trepitjat per quatre borinots que es passen per el forro de la toga, per no dir collons, el sentiment i la política de tot un país.
Cada mati quant desperto em sento mes Català i mes fastiguejat amb L'Espanya feixista que volen que compartim, començant per la seva corona, ( imposada per ordre de Franco ), fins la seva justícia.
Avui per avui l'única solució es passar a l'acció directa. i que ningú es pensi que aixó vol dir terrorisme si no tot lo contrari que es la mes pura revolució socialista per acabar en aquest sistema injust, feixista, capitalista de l'estat Espanyol. No, no es tracta de ficar quatre trets,si no de sortir al carrer de cridar prou. Peró tots junts des de el partit o agrupació política a la que pertanyo fins el ultim i esta clar de tots/es els/les Catalans/es que sentim Catalunya com la nostra nació.
I si per aquest motiu algú em titlla de boig o terrorista dir-li nomes que : la meva bogeria es el ple estat de dret a poder decidir a quin estat o llengua vull parlar o pertànyer i si es per terrorista dir que la meva única arma son quatre lletres d'un teclat o el bolígraf des de on escric i la meva única víctima es el blanc paper del que molts del seu color no hi poden presumir.

Visca Catalunya visca el Català i visca la revolució obrera que algun dia ens farà lliures
David Flor i Sánchez