La política econòmica i social dels nostres temps, ens ha portat a una situació errònia i totalment conclave d'acceptació a l'estat capitalista i burgès en el qual ens hem submergit, el qual ens ha portat a esclavitzar-nos els nostres botxins amos del gran capital.
Som nosaltres potser els culpables d'això?.
Depèn de com es miri, la pregunta les respostes poden ser diverses e infinites tant en el seu contingut com en la seva forma de respondre-la, Per posar un clar exemple podem veure la forma d'americanitzar la nostra forma de vida amb el menjar brossa o la nostra forma de vestir o comprar totalment incomprensible en un món tan absurd com que ens envolta. Ja que en aquest boig món en el qual formem part preval l'idea de portar un bon jersei o uns pantalons o sabatilles de marca el que el seu preu oscil·la per sobre de vint vegades més que altres penyores de la mateixa qualitat sol pel fet de portar una marca coneguda. El nostre sistema d'entendre la vida s'ha convertit en un egoisme personal i a la recerca d'una cosa totalment injusta de cara a la societat en la qual vivim, els nostres objectius han passat de ser treballar per viure el de treballar per enriquir bancs i multinacionals a costa del nostre afany de posseir allò que no podem tenir pel nostre baix nivell adquisitiu. Ens gastem milers de milions en coses absurdes de sentit, un exemple és la despesa abusiva en noves tecnologies sense cap necessitat d'això, és totalment incomprensible la quantitat de milions que guanyen les companyies de telèfons mòbils pel sol fet de canviar-los pel qual aquest model és de l'any passat sense oblidar-nos i comentar també l'era informàtica, jo em pregunto. Potser per escriure un text que és el que fa la majoria de gent fa falta un ordinador d'última tecnologia? ja sabem que no és el mateix un pentium I que un Pentium IV d'última generació en això podem estar o no d'acord, però la realitat és que vivim en un món irreal on el poder dels diners fa que el pobre vulgui viure en un nivell superior i moltes vegades fins i tot avergonyint-se de si mateix com si volgués oblidar o fos una vergonya pertànyer a la classe treballadora de la qual pertanyem. I aquests motius sumats a l'exploració dels bancs i caixes en el sol immobiliari ans han portat a la crisis que estem patín i que tardarem a tornar aixecar el cap per poder respirar mentre que qui han estat els verdaders culpables segueixen enriquint les seves butxaques.
David Flor i Sánchez
miércoles, 27 de octubre de 2010
domingo, 17 de octubre de 2010
Fen Memoria Historica
República Espanyola
Un dels punts que m'indignen és el passotisme de molta gent sobre l'estat de dret, el qual ens van imposar per obra divina d'un dictador el que va tenir el poble d'Espanya, segrestat de pensament i de ment durant uns llargs quaranta anys.
Fins i tot em fa mal en saber que va haver de morir per acabar amb el seu règim feixista i militar. Em refereixo al general dictador i feixista Francisco Franco Bahamontes. el qual va atemptar contra la població civil en forma de cop militar alçant-se amb les armes en Melilla contra la democràtica i votada a traves de les urnes pel poble d'Espanya i la que va llançar del país al Rei Alfons XIII donant pas així el 14 d'Abril del 1931 a la II República espanyola.
Cal tenir en compte que aquest canvi de règim al nostre país va ser un avenç de progressisme i d'avenços socials i d'igualtat mai no vistos i que van ser truncats després d'una guerra civil que va començar l'any 1936 any que el dictador es va alçar a Melilla fins a l'any 1939 en què va ser vençuda la República. Això va fer que es perdessin tots els drets adquirits el 14 d'abril que no van ser pocs gaires d'ells ara 74 anys després els estem començant a tornar adquirir. Molts d'aquests avenços van donar una progressió molt positiva cap a la classe treballadora en forma de drets fonamentals i que avui després de més de 35 anys d'imposició Monàrquica com a herència del passat franquista segueixen extingits.
Sol tenim que burxar una mica als llibres i en el nostre passat i comparar.
Tot va començar a la ciutat de Segòvia amb l'alçament de la bandera vermella groga i morada (nostra robada tricolor).
Després van venir lleis magnifiques com la d'ensenyament que va donar va passar ala creació de més de deu mil noves escoles públiques i gratuïtes. Es van reconèixer lleis com la del dret a lliure divorci sense haver de passar per tramitis de separació recordem que fins a l'any 1978 no es va tornar a reconèixer el dret a la separació i el de lliure divorci entrés en vigor el juliol de l'any 2005.
Però aquestes dades són insignificants ja que per desgràcia col·lectiva la gent desconeix que va significar la II República espanyola, com avanç d'igualtat en temes tan actuals i candents en els nostres dies com ho poden ser la violència de genere o la igualtat de la dona, ja que la República reconeixia i que ningú no se m'espanti el dret a l'avortament i a la igualtat de sexes en temes de treball o feina, igualtat de salaris i oportunitats de progrés al món laboral. També va ser pionera en la creació del sistema de seguretat social de la sanitat pública i gratuïta ( actual seguretat social que abans del 1931 no existia ) . També reconeixia el dret a l'autodeterminació dels pobles i les seves llengües per exemple posarem la republicà federal catalana instaurada per Lluís Companys des del balcó de la generalitat de Catalunya.
Altres temes de màxima actualitat com per exemple la guerra de l'Iraq haurien estat impensables i totalment il·legals jurídicament, ja que dins de la constitució republicana en el seu articulat concretament al seu article núm... 6 podíem llegir:
´ ´ Espanya renúncia a la guerra com a instrument de política nacional ´ ´
En poques paraules, l'estat Espanyol no podria tenir cap intervenció armada si no fos per a autodefensa, per exemple no podria donar-se el cas recent com la guerra de l'Iraq ni l´ocupació d´Afganistan doncs encara que la cúpula de qualsevol partit o Gobern com va ser el cas del Partit Popular a Espanya en el que el poble s´oposava a la guerra i el PP estigués d'acord en atacar Iraq la constitució del 1931 en el seu article nº 6 li hagués prohibit per llei.
David Flor i Sánchez
Un dels punts que m'indignen és el passotisme de molta gent sobre l'estat de dret, el qual ens van imposar per obra divina d'un dictador el que va tenir el poble d'Espanya, segrestat de pensament i de ment durant uns llargs quaranta anys.
Fins i tot em fa mal en saber que va haver de morir per acabar amb el seu règim feixista i militar. Em refereixo al general dictador i feixista Francisco Franco Bahamontes. el qual va atemptar contra la població civil en forma de cop militar alçant-se amb les armes en Melilla contra la democràtica i votada a traves de les urnes pel poble d'Espanya i la que va llançar del país al Rei Alfons XIII donant pas així el 14 d'Abril del 1931 a la II República espanyola.
Cal tenir en compte que aquest canvi de règim al nostre país va ser un avenç de progressisme i d'avenços socials i d'igualtat mai no vistos i que van ser truncats després d'una guerra civil que va començar l'any 1936 any que el dictador es va alçar a Melilla fins a l'any 1939 en què va ser vençuda la República. Això va fer que es perdessin tots els drets adquirits el 14 d'abril que no van ser pocs gaires d'ells ara 74 anys després els estem començant a tornar adquirir. Molts d'aquests avenços van donar una progressió molt positiva cap a la classe treballadora en forma de drets fonamentals i que avui després de més de 35 anys d'imposició Monàrquica com a herència del passat franquista segueixen extingits.
Sol tenim que burxar una mica als llibres i en el nostre passat i comparar.
Tot va començar a la ciutat de Segòvia amb l'alçament de la bandera vermella groga i morada (nostra robada tricolor).
Després van venir lleis magnifiques com la d'ensenyament que va donar va passar ala creació de més de deu mil noves escoles públiques i gratuïtes. Es van reconèixer lleis com la del dret a lliure divorci sense haver de passar per tramitis de separació recordem que fins a l'any 1978 no es va tornar a reconèixer el dret a la separació i el de lliure divorci entrés en vigor el juliol de l'any 2005.
Però aquestes dades són insignificants ja que per desgràcia col·lectiva la gent desconeix que va significar la II República espanyola, com avanç d'igualtat en temes tan actuals i candents en els nostres dies com ho poden ser la violència de genere o la igualtat de la dona, ja que la República reconeixia i que ningú no se m'espanti el dret a l'avortament i a la igualtat de sexes en temes de treball o feina, igualtat de salaris i oportunitats de progrés al món laboral. També va ser pionera en la creació del sistema de seguretat social de la sanitat pública i gratuïta ( actual seguretat social que abans del 1931 no existia ) . També reconeixia el dret a l'autodeterminació dels pobles i les seves llengües per exemple posarem la republicà federal catalana instaurada per Lluís Companys des del balcó de la generalitat de Catalunya.
Altres temes de màxima actualitat com per exemple la guerra de l'Iraq haurien estat impensables i totalment il·legals jurídicament, ja que dins de la constitució republicana en el seu articulat concretament al seu article núm... 6 podíem llegir:
´ ´ Espanya renúncia a la guerra com a instrument de política nacional ´ ´
En poques paraules, l'estat Espanyol no podria tenir cap intervenció armada si no fos per a autodefensa, per exemple no podria donar-se el cas recent com la guerra de l'Iraq ni l´ocupació d´Afganistan doncs encara que la cúpula de qualsevol partit o Gobern com va ser el cas del Partit Popular a Espanya en el que el poble s´oposava a la guerra i el PP estigués d'acord en atacar Iraq la constitució del 1931 en el seu article nº 6 li hagués prohibit per llei.
David Flor i Sánchez
martes, 12 de octubre de 2010
fen una mica d´historia León Trotsky
León Trotsky
El Trotskisme és una tendència dins del marxisme i del moviment comunista internacional, desenvolupada en gran part per León Trotsky que, en termes generals, representa una contraposició a la visió que va aplicar Stalin del marxisme-leninisme i a les seves teories sobre el "socialisme en un sol país" i la "revolució per etapes". S'acompanya, com a principal motor teòric i polític, del Programa de Transició i de la Teoria de la revolució permanent.
Busca, en aquest desenvolupament, reencarrilar el procés revolucionari soviètic. Un dels seus pilars fonamentals és la teoria de "la Revolució Permanent" descrita al seu llibre del mateix nom. Un altre dels documents fonamentals és el Programa de Transició, escrit també per Trotsky com a base programàtica de la naixent IV Internacional, fundada el 1938. Una de les seves anàlisis per entendre l'evolució capitalista als països colonials i semicolonials va ser la teoria del desenvolupament desigual i combinat.
Trotsky va defensar mesures que buscaven acabar amb el burocratisme dins del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS), com la rotació de càrrecs i una major concreció de les tesis leninistes del centralisme democràtic, aplicades a l'estructura i organització internes del partit. Va fer aportaments teòrics sobre el feminisme i l'art, i va defensar l'aprofundiment econòmic en el socialisme a través de plans quinquennals, els quals posteriorment serien aplicats per Stalin.
Trotsky va organitzar l'"Oposició d'Esquerra Internacional", que fins a l'ascens d'Hitler el 1933, es va considerar una facció de la Internacional Comunista, malgrat la persecució que els seus militants sofrien per part de l'estalinisme.
A partir de la victòria del nazisme sobre la classe obrera alemanya, i de la caracterització de la Tercera Internacional estalinista com a contrarevolucionària, Trotsky va cridar a construir la Cuarta Internacional i partits revolucionaris independents a cada país.
En la dècada de 1930 va postular l'entrismo en les organitzacions de masses d'orientacions socialistes, com a forma de facilitar la inserció dels partits adherits a la IV Internacional en el moviment obrer, atraient al sector més avançat al seu programa. Aquest treball s'havia de fer sempre de manera oberta i per un espai breu de temps, ja que després els trotskistes havien de fundar els seus propis partits i organitzacions. Amb aquest mètode es va poder construir el Partit Socialista Obrer, secció més gran de la nova organització alternativa a la Komintern.
Actualment existeixen, al voltant del món, un nombre elevat d'organitzacions trotskistes que provenen de les agrupades en la IV Internacional. En països com Espanya, Catalunya,Gran Bretanya, Portugal, França, Algèria, Brasil, Argentina, Bolívia i últimament en Veneçuela, les organitzacions trotskistes han adquirit major influència que en d'altres, però sense aconseguir un pes decisiu.
David Flor i Sánchez
El Trotskisme és una tendència dins del marxisme i del moviment comunista internacional, desenvolupada en gran part per León Trotsky que, en termes generals, representa una contraposició a la visió que va aplicar Stalin del marxisme-leninisme i a les seves teories sobre el "socialisme en un sol país" i la "revolució per etapes". S'acompanya, com a principal motor teòric i polític, del Programa de Transició i de la Teoria de la revolució permanent.
Busca, en aquest desenvolupament, reencarrilar el procés revolucionari soviètic. Un dels seus pilars fonamentals és la teoria de "la Revolució Permanent" descrita al seu llibre del mateix nom. Un altre dels documents fonamentals és el Programa de Transició, escrit també per Trotsky com a base programàtica de la naixent IV Internacional, fundada el 1938. Una de les seves anàlisis per entendre l'evolució capitalista als països colonials i semicolonials va ser la teoria del desenvolupament desigual i combinat.
Trotsky va defensar mesures que buscaven acabar amb el burocratisme dins del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS), com la rotació de càrrecs i una major concreció de les tesis leninistes del centralisme democràtic, aplicades a l'estructura i organització internes del partit. Va fer aportaments teòrics sobre el feminisme i l'art, i va defensar l'aprofundiment econòmic en el socialisme a través de plans quinquennals, els quals posteriorment serien aplicats per Stalin.
Trotsky va organitzar l'"Oposició d'Esquerra Internacional", que fins a l'ascens d'Hitler el 1933, es va considerar una facció de la Internacional Comunista, malgrat la persecució que els seus militants sofrien per part de l'estalinisme.
A partir de la victòria del nazisme sobre la classe obrera alemanya, i de la caracterització de la Tercera Internacional estalinista com a contrarevolucionària, Trotsky va cridar a construir la Cuarta Internacional i partits revolucionaris independents a cada país.
En la dècada de 1930 va postular l'entrismo en les organitzacions de masses d'orientacions socialistes, com a forma de facilitar la inserció dels partits adherits a la IV Internacional en el moviment obrer, atraient al sector més avançat al seu programa. Aquest treball s'havia de fer sempre de manera oberta i per un espai breu de temps, ja que després els trotskistes havien de fundar els seus propis partits i organitzacions. Amb aquest mètode es va poder construir el Partit Socialista Obrer, secció més gran de la nova organització alternativa a la Komintern.
Actualment existeixen, al voltant del món, un nombre elevat d'organitzacions trotskistes que provenen de les agrupades en la IV Internacional. En països com Espanya, Catalunya,Gran Bretanya, Portugal, França, Algèria, Brasil, Argentina, Bolívia i últimament en Veneçuela, les organitzacions trotskistes han adquirit major influència que en d'altres, però sense aconseguir un pes decisiu.
David Flor i Sánchez
sábado, 9 de octubre de 2010
canviem aquest sistema capitalista i terrorista contra la classe obrera
Cal armar al poble de ment armar-lo per lluitar contra la ferocitat del capital i mentalitzar les seves ments perquè no es conformin en ser el que som esclaus del segle XXI que la patronal té a seu disposició per enfrontar-nos uns contra els altres. Es te que obrir els ulls dels companys/es que es trobin atrets per les promeses patronals i fer-los veure que el verdader enemic de la classe treballadora no és el company que tenen al costat ni el delegat de UGT,CCOO o el de la CGT o CNT cal fer-los veure que l'únic enemic és la patronal i que ells són un numero mes a les empreses a on treballen i que quan el Patró no els interessi acabaran igual que tots amb una puntada de peu al darrere. En aquest país fa falta molta pedagogia i introduir lo que han estat les lluites obreres en les empreses i fer que arribin a les aules de les escoles publicàs , em dol l'ànima quan veig algú que per exemple no recorda la lluita de les 135 dones cremades vives en la fabrica COTTON de Califòrnia i que gràcies a elles ara treballem 40 hores setmanals o les morts de la triple AAA al carrer Atocha o la bomba en l'antic Papus ara actual setmanari el Jueves. És que ja ningú no recorda això és que ningú no recorda la lluita de la FORSA de l´any 75 al Baix Llobregat o la de SEAT on el Company Vilalba va donar la seva vida per defensar els nostres drets. Companys/as ens fa falta mes mà dura als ajuntaments i parlaments per a així lluitar contra aquest capitalisme ferotge que ens devora poc a poc minvant cada dia mes les lluites socials i els drets dels treballadors/es.
David Flor i Sànchez
David Flor i Sànchez
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
