Estat capitalista

La política econòmica i social dels nostres temps, ens ha portat a una situació errònia i totalment conclave d'acceptació a l'estat capitalista i burgès en el qual ens hem submergit, el qual ens ha portat a esclavitzar-nos els nostres botxins amos del gran capital.

Som nosaltres potser els culpables d'això?.

Depèn de com es miri, la pregunta les respostes poden ser diverses e infinites tant en el seu contingut com en la seva forma de respondre-la, Per posar un clar exemple podem veure la forma d'americanitzar la nostra forma de vida amb el menjar brossa o la nostra forma de vestir o comprar totalment incomprensible en un món tan absurd com que ens envolta. Ja que en aquest boig món en el qual formem part preval l'idea de portar un bon jersei o uns pantalons o sabatilles de marca el que el seu preu oscil·la per sobre de vint vegades més que altres penyores de la mateixa qualitat sol pel fet de portar una marca coneguda. El nostre sistema d'entendre la vida s'ha convertit en un egoisme personal i a la recerca d'una cosa totalment injusta de cara a la societat en la qual vivim, els nostres objectius han passat de ser treballar per viure el de treballar per enriquir bancs i multinacionals a costa del nostre afany de posseir allò que no podem tenir pel nostre baix nivell adquisitiu. Ens gastem milers de milions en coses absurdes de sentit, un exemple és la despesa abusiva en noves tecnologies sense cap necessitat d'això, és totalment incomprensible la quantitat de milions que guanyen les companyies de telèfons mòbils pel sol fet de canviar-los pel qual aquest model és de l'any passat sense oblidar-nos i comentar també l'era informàtica, jo em pregunto. Potser per escriure un text que és el que fa la majoria de gent fa falta un ordinador d'última tecnologia? ja sabem que no és el mateix un pentium I que un Pentium IV d'última generació en això podem estar o no d'acord, però la realitat és que vivim en un món irreal on el poder dels diners fa que el pobre vulgui viure en un nivell superior i moltes vegades fins i tot avergonyint-se de si mateix com si volgués oblidar o fos una vergonya pertànyer a la classe treballadora de la qual pertanyem. I aquests motius sumats a l'exploració dels bancs i caixes en el sol immobiliari ans han portat a la crisis que estem patín i que tardarem a tornar aixecar el cap per poder respirar mentre que qui han estat els verdaders culpables segueixen enriquint les seves butxaques.


David Flor i Sánchez