jueves, 11 de junio de 2015

Salarios y precariedad

Las elecciones han significado un importante retroceso del partido del gobierno, el PP, y ante la perspectiva de unas elecciones generales hacia finales de año ya preparan su campaña: la recuperación económica que nos salvará de todos los males. Cierto es que algunos índices macroeconómicos indican elementos de recuperación económica, previsión de crecimiento del PIB, aumento de ventas y recuperación de beneficios de las grandes empresas… pero también que sigue creciendo la deuda pública y que cada mes pagamos más a los acreedores, que los salarios apenas crecen y que la precariedad se ha extendido como la peste en todos los ámbitos de la actividad económica. Si la crisis la hemos pagado básicamente las clases trabajadoras ahora quieren que la recuperación pase primero por la casa de los ricos. No tenemos ninguna confianza en esa recuperación de la que hablan, porque no habrá cambio de perspectiva económica y social mientras el paro siga en los niveles actuales, los salarios no se recuperen y el empleo sea fijo e indefinido. La crisis capitalista trajo el paro masivo, los salarios bajaron una media de 7 puntos, los costes laborales de las empresas descendieron un 18%, y en cuanto a la contratación volvimos a tiempos que parecían pasados. Algunos ejemplos: el 25% de los contratos que se realizan son de una semana o menos; en sectores tan precarios como la hostelería se está pagando poco más de 2 euros por limpiar la habitación de un hotel; hay empresas, sobre todo pequeñas y medianas, en las que hay más gente en producción contratada por ETT que personas en plantilla… y, evidentemente, precariedad y bajos salarios son dos conceptos bien unidos. Para cambiar la situación, para que la recuperación sea real para la clase trabajadora, hay que empezar por recuperar salarios y poner freno a la precariedad. No es cierto que con salarios bajos y empleo precario se creen puestos de trabajo ¿acaso necesitamos más demostración con lo vivido durante estos años? Lo que se necesita es que las luchas, que las hay, aunque sean pequeñas, no sean aisladas, cuenten con la solidaridad sindical, municipal, política, asociativa. Que en los convenios colectivos se luche por aumentos salariales y reducción de la precariedad… y que paso a paso vayamos preparando un plan general de confluencia y de movilización. A nivel ciudadano se dice a menudo: “Sí, se puede, sí se puede” y las elecciones han sido una pequeña muestra. Entonces también se puede confluir a nivel sindical, ciudadano y político para mejorar los salarios, para mejorar el empleo y combatir el paro. ¡Claro que se puede!

viernes, 8 de mayo de 2015

La pólitica Neoliberal de Mas

Mas fa xantatge a ERC...en nom del 27-S La gestió sanitària del govern Mas està esdevenint un veritable mirall de les seves polítiques privatitzadores i de retallades socials. El desmembrament de l’Institut Català de la Salut, l’exercici de la sanitat privada als hospitals públics, la transferència de recursos a multinacionals sanitàries com Capio... està farcida de nombrosíssimes irregularitats i d’un llarg reguitzell de causes judicials, de la que el “cas Innova” n’és un bon exemple. La inversió en sanitat del govern Mas ha caigut a xifres de l’any 2004. Catalunya inverteix menys en salut que la majoria de la resta de comunitats i alhora la transferència cap a la sanitat privada ha augmentat en més d’un 20%. Lògic. Boi Ruiz, el conseller de Sanitat, era el president de la sanitat privada, i la consultora PriceWaterhouse (PwC), dirigida per l’exconseller convergent Joaquim Triadú, marca les línies mestres de la privatització de la sanitat. El Consorci Sanitari de Lleida forma part dels informes de PwC i quan el govern va començar a posar fil a l’agulla, el rebuig a les terres de Ponent va ser massiu. 38.000 signatures en contra. Centenars d’entitats, associacions, universitats...van manifestar la seva oposició. Al Parlament, fins i tot ERC va votar una moció d’ICV-EUiA exigint al Govern Mas que l’aturés. Tot en va... el govern Mas fa oïdes sordes, no escolta al Parlament, ni al territori... I com que la millor defensa és un bon atac, decideix assenyalar a ERC –a les terres de Lleida els seus alcaldables s’havien manifestat contra el Consorci- per obligar-la a votar a favor del Consorci o... estaran en joc les eleccions del 27 de setembre!! Com una sola veu els tertulians del president clamen contra la deslleialtat d’ERC i en fan recompte: Comissió Pujol i el frau fiscal, la llista de Mas... i què farà ERC amb els pactes als Ajuntaments? En fi... ERC ha de callar sobre la corrupció i seguir a roda de Mas i les polítiques neoliberals. El Consorci Sanitari de Lleida s’havia convertit en la “prova del nou” de la “relació de confiança” entre CiU i ERC. Una relació que CiU interpreta com l’obligació d’ERC de votar tot el que CiU li posi sobre la taula... o potser Mas no convocarà les eleccions el 27-S. Però no es tractava de fer la votació que l’Estat ens nega? O és que per en Mas el dret a decidir o la independència només és un instrument perquè CiU segueixi al poder i al seu “capitalisme d’amiguets”? Aturar el Consorci de Lleida és el que vol majoritàriament la ciutadania de les comarques de Lleida que alhora majoritàriament són favorables a exercir el dret a decidir. Bescanviar una per l’altre és un tret al peu del propi procés que té una base popular com a principal força motriu. ERC no ha cedit al xantatge. Ans al contrari. CiU va haver de pactar amb ERC al Parlament, davant la possibilitat d’una nova derrota, i aturar la constitució del Consorci a Lleida. La posició d’ERC va fer que CiU hagués de cedir. No es tracta de lloar a ERC, a la qual hem criticat molts cops per haver fet el contrari o votat els pressupostos antisocials, però sí assenyalar que aquest és el camí que ha de vincular la lluita per la llibertat de Catalunya amb polítiques que no malmetin les condicions de vida de les classes populars. Què haguessin dit els votants d’ERC a les terres de Lleida si hagués votat a favor del Consorci? I què haguessin pensat els lleidatans? Que cal desmembrar l’ICS i tenir una pitjor sanitat perquè Mas convoqui eleccions el 27-S?

jueves, 30 de abril de 2015

¡Peligro! el 93% de los españoles está pidiendo hipotecas con 'bomba de relojería'

Escrito por: carlos salas (colaborador de idealista news) 22 abril 2015, 8:00 los españoles tienen una forma de hipotecarse que ahora les da ventajas –tipos variables de euríbor más el diferencial que establezca el banco–, pero que dentro de unos años puede convertirse en su pesadilla. estos préstamos variables son una bomba de relojería: si hoy el euribor está en mínimos históricos, al 0,177%, ¿qué sucedería si vuelve a tocar máximos históricos y situarse en el 5,393% como en 2008? muchas familias no podrían afrontar la hipoteca ¿qué pasa en españa? que no escarmentamos. la mayor parte del saldo vivo de los créditos vivienda está indexado a las variaciones del euríbor. según el instituto nacional de estadística, el año 2014 cerró con la siguiente relación: el 93,24% de los nuevos créditos se firmaron con tipos de interés variable, y solo el 6,26% estaban con interés fijo. ¿qué significa eso? que cualquier acontecimiento inesperado puede cambiar la dirección del viento, y subir los tipos de interés en los próximos años. una verdadera bomba de relojería. ¿exageraciones? eso es lo que sucedió en 2008, cuando el euríbor llegó a su mayor cota histórica: 5,393%. muchas familias tuvieron que regalar sus pisos (incluyendo la hipoteca) porque ya no podían asumir la cuota mensual: en algunos casos subió de 700 a 1.400 euros al mes. el doble. y para colmo, fue el año en que estalló la crisis y muchos trabajadores se quedaron sin empleo el riesgo existe los españoles están confiados porque en los últimos años la corriente ha ido a su favor ya que el euríbor ha bajado a niveles históricamente bajos: 0,177%. eso ha supuesto un ahorro inconmensurable a las familias españolas, lo cual ha sido de gran ayuda para superar la crisis ahora bien, parece que poco a poco se empieza a cambiar. en 2007, solo el 2% de las familias pedían créditos de interés fijo. ahora es el triple: más de un 6% gran parte de ese cambio se debe a lo que está pasando del otro lado. los bancos están empezando a ofrecer créditos a tipo de interés fijo del 2,5%. de hecho, las cuatro mejores ofertas de hipotecas a interés fijo ya estaban por debajo del 4%, algo impensable hace pocos años y, ¿vale la pena? una hipoteca a interés variable sigue siendo más barata, por supuesto. el euríbor está al 0,177%. es decir, un crédito al euríbor con un diferencial de un punto queda al final en 1,177%. la hipoteca de tipo fijo de kutxabank es más del doble pero, ¿quién no vendería su alma por asegurar que la hipoteca va a costar un 2,5% durante 30 años? desde luego, ningún interés variable podría resistir la prueba de la duda ¿somos unos listillos? si comparásemos cuánto pagan de media cuatro países de la zona euro como españa, francia, italia y alemania en ‘créditos de vivienda’, veríamos que los alemanes pagan el doble que nosotros: un 3,6% de interés medio, según datos que maneja bankia ¿es que los alemanes son tontos? ¿no saben negociar con sus bancos? ¿cómo es posible que teniendo los mismos tipos centrales (0,05% del bce), los clientes españoles paguen menos a sus bancos que los alemanes? la respuesta está en una costumbre llamada previsión. los alemanes siempre están pensando a largo plazo, en el futuro, y por eso prefieren endeudarse con tipos de interés fijos cuando se trata de créditos que van a pagar durante muchos años si el euríbor subiera dentro de cinco o siete años, el alemán medio no sufrirá nada pues su cuota mensual será la misma. son las ventajas de las hipotecas a interés fijo. además, si en ese futuro el euríbor se incrementa, los salarios también lo harían para no perder poder adquisitivo, con lo cual, el peso de la deuda en un alemán medio será aún menor cambio de mentalidad entonces, ¿por qué los españoles no apuestan más por las hipotecas de interés fijo? en opinión de juan villén, director de idealista hipotecas, el principal problema de estos préstamos es su plazo de amortización. “si es de 20 años en lugar de 30 –habitual en las hipotecas de tipo variable–, la cuota se eleva mucho y le resta atractivo”, asegura para villén, una alternativa que limita el riesgo son las hipotecas mixtas, que mezclan un plazo fijo inicial de 3, 5, 7 o 10 años con otro periodo de tiempo de tipo variable. por ejemplo, la caixa ofrece un tipo fijo a 10 años al 1,99% y después el euríbor +1,50%. en cualquier caso, el especialista de idealista hipotecas recomienda “no jugar a la ruleta rusa” y, en la medida de las posibilidades económicas de cada uno, apostar por una de las atractivas propuestas a tipo fijo que ofrecen actualmente las entidades financieras “el euríbor medio desde su nacimiento en 1999 es el 2,61%, así que un tipo fijo al 2,50% es muy interesante”, justifica villén, que advierte que “muchos españoles piensan que es mejor coger a tipo variable ahora y, cuando suba el euríbor, intentar cambiar, pero para entonces será demasiado tarde porque las ofertas a tipo fijo serán más caras”

sábado, 8 de diciembre de 2012

El coordinador d'EUiA a Montblanc deixa el partit

Per Redacció Sírius el 8.12.120 David Flor (a la foto amb Cayo Lara), ha enviat una "Carta oberta a Joan Josep Nuet" on explica les raons per les que deixa el partit després de 8 anys de militància: "Joan, encara que amb llàgrimes als ulls i amb el cor partit, he decidit deixar EUIA, tot i que no volia fer-ho. Però els interessos partidistes de la gent de Tarragona, els insults continuats de la seva coordinadora territorial i el recolzament a gent que ve d'afiliacions com les de Plataforma per Catalunya (PXC) (Ramon Oliveres) i d'altres que anaven cridant pel carrer "con Franco vivíamos mejor", amb banderes espanyoles monàrquiques al seu Facebook (Jose Segura, Antonia Segura) o el que deia que si sortiem com regidors donaríem gasoil gratis als pagesos (Miguel Manzano), han fet que prengui aquesta decisió tan dolguda i a contra pèl", afirma David Flor. "No vull estar a una assemblea amb gent d'aquesta calandre. He lluitat molt per EUIA aquí a la comarca i ara tota la feina feta, inclús la pagina que teníem sencera i gratuïta al diari l'hem perdut. Fins sempre company. Algun dia tornaré. Això no ho sé segur, però no ho faré si segueixen aquests elements doncs, per sobre de les sensibilitats del POR, PSUC, PSUC viu, PCC o d'altres, jo era d'EUIA i mai mirava a ningú per on militava. Crec amb l'unitat i no amb marginacions ni exclusions. Visca EUiA!

martes, 16 de octubre de 2012

En els últims anys la dreta catalana i la de països veïns com poden ser Espanya, França, Alemanya i Europa en general esta guanyant molt de terreny i molta culpa la tenen també las males gestions que han fet molts governs que els hi agrada posar-se l'etiqueta d'esquerres i a l'hora de la veritat son mes papistes que el Papa. Les esquerres sempre han estat dividides per interessos de partit o no recordem lluites com la Republicana en que el mateix PC de Estalin amb col·laboració del PCE van perseguir i es va carregar al POUM amb Nin al capdavant. O tampoc volem recordar que van fer lo mateix amb Trotski clavant-l´hi un piolet de la ma del seu militant en Ramon Mercader. No aprenem mai el separatisme o afan de quedar-se ells tot nomes porta a un lloc que es la destrucció de d'unitat de les esquerres. Ells que critica'n tant al PSUC per esta mes per la seva reconstrucció o per que van trencar IU i m'entres tant ells es dediquen a fer el mateix destruir i acabar en tot lo que no te el pensament únic que ells defensa'n. Per culpa d'ells es va perdre la República i van donar acabada la guerra legitimitat a la Monarquia i de continuar aixi acabarem perden de nou la guerra contra el Capitalisme. Visca la classe obrera, visca l'esquerra , Visca l´unitat. David Flor i Sánchez

viernes, 18 de noviembre de 2011


Jo el proper dia 20 votaré ICV-EUIA per que penso que les dretes Espanyoles, Catalanes i europees ja han tingut el seu moment hi han demostrat que el seu model econòmic es insostenible ara ens toca a l'esquerra demostrar que teníem la raó i aconseguirem canviar aquest país fent que sigui mes federal, participatiu i amb una clara aposta per les energies renovables i per el definitiu tancament de les nuclears. L'Actual model esta caduc i cal un canvi a l'esquerra per aixo votaré ICV-EUIA . I a partir del 21 faré com tots els anys reciclaré les pancartes electorals per que els meus gossets tinguin un bon lloc a on descansar. Reciclar es vida

David Flor i Sánchez

jueves, 17 de noviembre de 2011

Acte d´ahir a Montblanc de la cooalició ICV-EUIA




ALBA BENEDICTO A MONTBLANC:

Els moments actuals són durs, però … sobretot són injustos.



ICV-EUiA fa el seu acte electoral a Montblanc.



La cap de llista de la coalició va fer referència al fet que són els treballadors i els pensionistes qui més durament estan veient afectats els seus drets amb la crisi, i a la necessitat de no resignar-se i plantar cara a una dreta amb el vot.



Una dreta, va dir, que ens voldria a tots callats, i que no vol ni sentir parlar de perseguir el frau fiscal, o de parlar de l’habitatge com un dret i no com un negoci, o de legislar sobre referèndums vinculants. Des de la perspectiva de la coalició va dir que mentre ells representen “la política” amb majúscules, la resta de formacions polítiques amb representació al Congrés representen “als mercats”, i que el 20-N ens hi juguem això: el triomf de la dignitat de la gent que treballa i crea riquesa o dels especuladors sense escrúpols.



Hortènsia Grau, diputada al Parlament, que va acompanyar la candidata en aquest acte, va explicar la posició d’ICV-EUiA sobre l’energia nuclear, parlant de la necessitat del tancament de les centrals, i la voluntat d’ICV-EUiA de recuperar la dignitat de la política i la regeneració de la democràcia.



L’acte el van presentar David Flor, el qual va fer un exhaustiu repàs per les trenta propostes programàtiques que encapçalen l’oferta electoral de la coalició, i per Matias Vives, regidor a l’ajuntament de Montblanc.