La pólitica Neoliberal de Mas

Mas fa xantatge a ERC...en nom del 27-S La gestió sanitària del govern Mas està esdevenint un veritable mirall de les seves polítiques privatitzadores i de retallades socials. El desmembrament de l’Institut Català de la Salut, l’exercici de la sanitat privada als hospitals públics, la transferència de recursos a multinacionals sanitàries com Capio... està farcida de nombrosíssimes irregularitats i d’un llarg reguitzell de causes judicials, de la que el “cas Innova” n’és un bon exemple. La inversió en sanitat del govern Mas ha caigut a xifres de l’any 2004. Catalunya inverteix menys en salut que la majoria de la resta de comunitats i alhora la transferència cap a la sanitat privada ha augmentat en més d’un 20%. Lògic. Boi Ruiz, el conseller de Sanitat, era el president de la sanitat privada, i la consultora PriceWaterhouse (PwC), dirigida per l’exconseller convergent Joaquim Triadú, marca les línies mestres de la privatització de la sanitat. El Consorci Sanitari de Lleida forma part dels informes de PwC i quan el govern va començar a posar fil a l’agulla, el rebuig a les terres de Ponent va ser massiu. 38.000 signatures en contra. Centenars d’entitats, associacions, universitats...van manifestar la seva oposició. Al Parlament, fins i tot ERC va votar una moció d’ICV-EUiA exigint al Govern Mas que l’aturés. Tot en va... el govern Mas fa oïdes sordes, no escolta al Parlament, ni al territori... I com que la millor defensa és un bon atac, decideix assenyalar a ERC –a les terres de Lleida els seus alcaldables s’havien manifestat contra el Consorci- per obligar-la a votar a favor del Consorci o... estaran en joc les eleccions del 27 de setembre!! Com una sola veu els tertulians del president clamen contra la deslleialtat d’ERC i en fan recompte: Comissió Pujol i el frau fiscal, la llista de Mas... i què farà ERC amb els pactes als Ajuntaments? En fi... ERC ha de callar sobre la corrupció i seguir a roda de Mas i les polítiques neoliberals. El Consorci Sanitari de Lleida s’havia convertit en la “prova del nou” de la “relació de confiança” entre CiU i ERC. Una relació que CiU interpreta com l’obligació d’ERC de votar tot el que CiU li posi sobre la taula... o potser Mas no convocarà les eleccions el 27-S. Però no es tractava de fer la votació que l’Estat ens nega? O és que per en Mas el dret a decidir o la independència només és un instrument perquè CiU segueixi al poder i al seu “capitalisme d’amiguets”? Aturar el Consorci de Lleida és el que vol majoritàriament la ciutadania de les comarques de Lleida que alhora majoritàriament són favorables a exercir el dret a decidir. Bescanviar una per l’altre és un tret al peu del propi procés que té una base popular com a principal força motriu. ERC no ha cedit al xantatge. Ans al contrari. CiU va haver de pactar amb ERC al Parlament, davant la possibilitat d’una nova derrota, i aturar la constitució del Consorci a Lleida. La posició d’ERC va fer que CiU hagués de cedir. No es tracta de lloar a ERC, a la qual hem criticat molts cops per haver fet el contrari o votat els pressupostos antisocials, però sí assenyalar que aquest és el camí que ha de vincular la lluita per la llibertat de Catalunya amb polítiques que no malmetin les condicions de vida de les classes populars. Què haguessin dit els votants d’ERC a les terres de Lleida si hagués votat a favor del Consorci? I què haguessin pensat els lleidatans? Que cal desmembrar l’ICS i tenir una pitjor sanitat perquè Mas convoqui eleccions el 27-S?