fen una mica d´historia León Trotsky

León Trotsky

El Trotskisme és una tendència dins del marxisme i del moviment comunista internacional, desenvolupada en gran part per León Trotsky que, en termes generals, representa una contraposició a la visió que va aplicar Stalin del marxisme-leninisme i a les seves teories sobre el "socialisme en un sol país" i la "revolució per etapes". S'acompanya, com a principal motor teòric i polític, del Programa de Transició i de la Teoria de la revolució permanent.

Busca, en aquest desenvolupament, reencarrilar el procés revolucionari soviètic. Un dels seus pilars fonamentals és la teoria de "la Revolució Permanent" descrita al seu llibre del mateix nom. Un altre dels documents fonamentals és el Programa de Transició, escrit també per Trotsky com a base programàtica de la naixent IV Internacional, fundada el 1938. Una de les seves anàlisis per entendre l'evolució capitalista als països colonials i semicolonials va ser la teoria del desenvolupament desigual i combinat.

Trotsky va defensar mesures que buscaven acabar amb el burocratisme dins del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS), com la rotació de càrrecs i una major concreció de les tesis leninistes del centralisme democràtic, aplicades a l'estructura i organització internes del partit. Va fer aportaments teòrics sobre el feminisme i l'art, i va defensar l'aprofundiment econòmic en el socialisme a través de plans quinquennals, els quals posteriorment serien aplicats per Stalin.

Trotsky va organitzar l'"Oposició d'Esquerra Internacional", que fins a l'ascens d'Hitler el 1933, es va considerar una facció de la Internacional Comunista, malgrat la persecució que els seus militants sofrien per part de l'estalinisme.

A partir de la victòria del nazisme sobre la classe obrera alemanya, i de la caracterització de la Tercera Internacional estalinista com a contrarevolucionària, Trotsky va cridar a construir la Cuarta Internacional i partits revolucionaris independents a cada país.

En la dècada de 1930 va postular l'entrismo en les organitzacions de masses d'orientacions socialistes, com a forma de facilitar la inserció dels partits adherits a la IV Internacional en el moviment obrer, atraient al sector més avançat al seu programa. Aquest treball s'havia de fer sempre de manera oberta i per un espai breu de temps, ja que després els trotskistes havien de fundar els seus propis partits i organitzacions. Amb aquest mètode es va poder construir el Partit Socialista Obrer, secció més gran de la nova organització alternativa a la Komintern.

Actualment existeixen, al voltant del món, un nombre elevat d'organitzacions trotskistes que provenen de les agrupades en la IV Internacional. En països com Espanya, Catalunya,Gran Bretanya, Portugal, França, Algèria, Brasil, Argentina, Bolívia i últimament en Veneçuela, les organitzacions trotskistes han adquirit major influència que en d'altres, però sense aconseguir un pes decisiu.

David Flor i Sánchez