Mobing patronal

Mobbing patronal

En grans empreses de vegades et valoren més per una cosa que has fet malament que per cent que facis bé. Gairebé mai no es reconeix el positiu quan vulgarment ells et diuen:

mascle l'has cagat no vas haver de fer això

Des d'aquell moment és igual el que facis o diguis, ja que cau sobre la teva esquena en forma de llosa una enorme creu la que és gairebé impossible que puguis despenjar de la teva vida laboral.
I per molt que compleixis amb la teva obligació sempre seràs la bestiola rara o el revolucionari de torn, fins i tot faran que els teus companys t'odiïn i parlin malament de tu fins i tot de la boca de companys que ni tan sols no han treballat mai amb tu i serà aconsellada per d'altres amb algunes frases com a:

´ cura amb aquest és un gos que no vol treballar ´

Això al final sol porta a un sol lloc i en moltes ocasions aquest lloc és la depressió laboral, llavors a partir d'aquell moment un treball el que podia ser suportable es converteix en un verdader martiri i càstig quotidià, fins i tot odiant el moment pel qual travesses la porta de la teva empresa, quan això passa sol té un nom i es crida:


( mobbing ).


El mobing és una forma il·legal de càstig i persecució de les empreses cap als seus empleats, per a així deslliurar-se o desfer-se de tot aquell, que reivindica els seus drets una mica mes que els altres, ja que és molest per a la gent de personal o les direccions, normalment moltes vegades és gent segons ells revolucionària o ex lideris sindicals, això l'utilitzen les empreses com a mesura de pressió per avorrir-te i que demanis el compte, però en la majoria de casos acaba en fatals depressions i llargues baixes laborals, moltes d'elles ni tan sols no pagades com a accident laboral, malgrat ser per culpa de la patronal. Això en suposa una de perduda econòmica per al treballador, però per sort avui en dia ja hi ha precedents de sentències, ferms contra empreses per la utilització d'aquesta tàctica de persecució i demolició.
Són sentències judicials que no tornen els mals moments viscuts, però si almenys els reconeixen i multen amb sancions i a donar indemnitzacions als botxins que posen en pràctica tal caciqueada.
Cada dia que avança és mes usual aquesta practica empresarial, hi ha avui en dia empreses que porten aquest sàtir joc a limitis insospitats, arribant fins i tot a la persecució dins del barri on hi ha els domicilis particulars dels seus treballadors, pressionant-los allà amb sicaris pagats per la patronal.

Si fins i tot han pagat a un sicari per intimidar l'operari i com ells diuen que no continuï fotent l'empresa!

Hi ha els qui han arribat a contractar detectius privats per saber si era veritat que l'operari estava de baixa laboral.
Però la ment perversa d'aquests empresaris i pixatinters del patró fins i tot han pagat alguns treballadors per crear un mal ambient de treball. Hi ha moltes maneres de pressionar dins del lloc de treball, per posar alguns exemples esmentés alguns mètodes bruts:
Retards en els salaris, no donar-te feina i tenir-te aturat les 8 hores cada dia fins que et cansi, treure't responsabilitats, repetitius canvis de lloc de treball i de turnicidad, boicotejar la teva feina per dir-te el dolent que ets treballant i esbroncar-te posteriorment, posar-te notes anònimes a les taquilles, cridades a casa amb números ocults i amenaçar-te, sancions per tot el que fas o deixes de fer, no deixar-te prosperar professionalment, obligar-te a complir normes idiotes que ningú no compleix però se t'exigeix amb la posterior sanció si et negues
Be hi ha un llarg etcètera d'abusos i en la qual aquesta llista és sola un miratge de la realitat del joc brut que practiquen les empreses sobretot grans multinacionals. Les quals una sentència condemnatòria no els suposa cap desemborsament gran de diners a raó del que facturen i és on mes casos hi sol haver de mobing, sense que ells tinguin càrrec de consciència ni de cap responsabilitat.



David Flor i Sánchez